ELS VINCLES AUDAÇOS

A principis de segle XX Barcelona era un polvorí, anarquistes i pistolers de la patronal es disputaven els carrers, i la Rosa de Foc era presa de les flames. Els vincles audaços és una novel·la on la realitat sociopolítica més recent dialoga amb el convuls període de l'obrerisme i el pistolerisme d'entre 1917 i 1923. S'hi recorren uns lligams en l'amistat, en l'amor, en el treball, en la lluita que sovint «són intangibles, abstractes, immaterials, però els seus fonaments són corporals, concrets, s'han de poder palpar». Per una banda, entre unes amistats que entrecreuen vida i militància en una ciutat enfangada per la precarietat, el racisme o l'especulació, però també dignificada pel 15M, el 8 de març o l'1 d'octubre. Per l'altra, i amb la memòria com a baula, emergeix la trajectòria d'en Francesc Comas i Pagès, en Paronas, el jove vidrier anarcosindicalista de Sants, deixeble de Peiró i de Seguí, que protagonitzà amb altres milers d'anònims «els anys del somni revolucionari dels humils», en una ciutat esqueixada per la lluita de classes, les epidèmies o la carestia. «Tan deslligats estaven, però, uns temps dels altres?».