EM DIUEN QUE SOC BOJA

Crònica-ficció de la vida de la Concepció Casanova i Danés, ingressada en una institució psiquiàtrica després de patir un part en què els dos nadons varen néixer morts. Poetessa, coneixedora de primera mà del moviment surrealista, precursora de l'emancipació de la dona a Catalunya... Jordi Casanova se submergeix en el garbuix de cartes i manuscrits deixats per la seva tia-àvia i ens trasllada als anys en què va viure tancada al frenopàtic, fins a la seva mort. Un text farcit de poesia, esperança, desig i records que Jordi Casanova teixeix amb paciència, recuperant el pensament de la Concepció, amb els seus moments de claredat i estones de boira, en un discurs sovint erràtic, però tossudament lliure. Un testimoni colpidor d'amor, de lluita i de fe.