FANNY. EVA. VALENTINA

Més potent i recordat de la narrativa de Carles de Soldevila. Escrites entre finals dels anys vint i primers dels trenta, aquestes tres novel·les constitueixen una de les grans aportacions catalanes a la novel·la psicològica d'entreguerres: moderna, urbana, elegant, irònica i profundament atenta als conflictes morals i sentimentals de la societat burgesa barcelonina. Amb ecos de la narrativa de James Joyce i de Marcel Proust. Les tres obres comparteixen protagonistes femenines memorables amb noms que han acabat funcionant gairebé com una constel·lació literária que ara, per primer cop, es podrá llegir sense interrupcions. Fanny narra la trajectòria d'una noia de bona família que, arran de la ruïna i la mort del pare, es veu obligada a guanyar-se la vida com a corista al Paral·lel. La novel·la va ser un auténtic fenomen de vendes i va generar una forta discussió crítica pel seu ús del monòleg interior, pel retrat d'una dona que pren consciència d'ella mateixa i pel tractament desacomplexat de la moral sexual i social del moment. És el primer exemple del corrent de consciència Joycià en les lletres catalanes.