GINA I TON

–Estigues al cas, Ton. Si no m’escoltes, no tornaré a explicar-te cap conte.
El mixet va escoltar la menuda amb ulls astorats.
«Està enfadada? Ho sembla..., però no entenc perquè m’ho diu.»
“Gina i Ton” plasma un moment quotidià entre una nena i el seu gat, que mantenen un tendre diàleg: les paraules d’ella s’entrellacen amb els pensaments d’ell; sembla que s’entenguin.
La convergència entre el relat senzill i descriptiu de l’Antonio Ventura i les il·lustracions minimalistes de l’Alejandra Estrada arriba a la seva plenitud amb la identificació cromàtica entre la veu i la figura de cada protagonista.