HOMESQUE

Hem de llegir HomesQue com un preciós compendi de les observacions d'un poeta profund i profundament humà sobre la condició humana. La diversitat i la riquesa del catàleg de tipus humans que ens regala l'autor només podia ser el resultat d'anys d'atenció i cura. HomesQue té una doble filiació literària de primera magnitud, una doble filiació que ve de molt lluny. D'una banda, l'obra pertany a la reconducció de l'impuls èpic tradicional en termes de la més absoluta modernitat. I, de l'altra, pertany a la reactualització moderna de la voluntat inscriptiva dels epigrames clàssics. HomesQue és, en primera instància, el nostre món actual, perfectament identificable, però, en segon terme, és el món de sempre, el món 'sub specie aeternitatis'. Ara i sempre. El sempre vist des de l'ara.