L'ALTRA VENÈCIA

A L’altra Venècia, Matvejevic ens ensenya a apreciar les diverses tonalitats del rovell sobre el ferro, la fusta i la pedra més modestes, explora els antics plànols anònims de la ciutat, fa irrompre la magnificència dels crepuscles, escolta la música dels passos sobre els ponts… Detall rere detall, recompon el dibuix complet de la ciutat i de les mutacions que ha patit amb el pas del temps i de la història. Escriu sobre una ciutat de la qual ja s’ha cantat cada racó; de fet, potser només queda lliscar per les esquerdes com fan les brises d’herba entre els maons.

A més del pròleg de Raffaele La Capria, que acompanya totes les edicions, aquesta inclou una conversa de Giacomo Scotti, traductor italià del llibre, amb l’autor i una nota del traductor al català, Pau Sanchis, en què s’expliquen les vicissituds del text. L’edició catalana recupera la millor qualitat de les imatges escanejades al Museu Correr de Venècia: Plànols, xilografies, estàndards i quadres.

Com ha escrit La Capria: «És a partir de l’observació d’un detall petit però significatiu —més ben dit, de la tria mateixa— que neix la poesia. I així, mentre ens sembla que llegim un assaig, una descripció o un diari, en realitat s’ultrapassen els límits del gènere i s’entra en una altra zona, que és la de la fantasia».

Les imatges de Venècia són de Simone Geri di Bardi, i són fetes expressament per a l’edició del llibre. Hem editat diverses postals i un pòster exclusiu.

Predrag Matvejevic (1932-2017) va néixer a Mostar, de pare rus i mare croata. Va ser professor universitari a la Universitat de Zagreb, així com a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France. Hi va ensenyar literatura francesa, literatura comparada i literatures eslaves. Va mantenir una posició ferma respecte a la guerra a l’ex Iugoslàvia, i es va exiliar a França i a Itàlia. Va viure els darrers anys de la seva vida a Croàcia.

L’any 1991 va publicar el seu llibre més reconegut, Breviari mediterrani. La primera edició de L’altra Venècia en croat es va publicar el 2003 i de seguida va ser traduït a moltes llengües, però no al català. En una visita a Barcelona el 2004, Matvejevic va manifestar que res li faria més il·lusió que ser traduït a una llengua tan eminentment mediterrània. Finalment, aquest desig s’ha acomplert.