L'HOSPICI DE GIRONA (1769-1963)

Aquest llibre convida a la reflexió sobre la llegenda negra de les institucions de la caritat i dona la possibilitat d’entendre com la societat ha percebut l’establiment i els seus ocupants al llarg d’aquests segles. L’autora, amb la publicació d’aquesta recerca, dota la ciutat d’un major coneixement de la seva pròpia història, amplia el seu capital de memòria i, per sobre de tot, rescabala moltes generacions del silenci, de l’oblit i de la incomprensió.

A l’Hospici de Girona, un establiment que ha compartit la vida de la ciutat durant dos segles, que ha acollit milers d’infants, dones i homes de tot el país i més enllà, i que ha conjugat funcions de càstig i socors, li mancava un treball d’investigació. La historiadora Céline Mutos Xicola ha omplert aquest buit historiogràfic amb aquest treball exigent que combina la investigació documental, a partir de la recerca en arxius, i la recuperació de la memòria oral, a través d’entrevistes a asilats i asilades. La primera part del llibre, més històrica, fa un repàs al recorregut de l’establiment, des de la fundació de la Casa de Misericòrdia el 1769 fins al trasllat dels infants al Puig d’en Roca el 1963. La segona i la tercera part aborden el treball manufacturer que s’hi realitzava i la vida dins l’asil, i, al darrer bloc, es dona la paraula als infants d’ahir, als homes i dones d’avui, que van créixer entre les parets de l’Hospici.