L'IMPERIALISME DOLÇ

El 1945 Franco fa un viatge decisiu. La missió és redimir de
la pobresa a Extremadura. El "Plan Badajoz" va ser uns dels
intents més grans de transformació econòmica i social. El
somni del milagro español i l’embrió del café para todos.
Mentre, un altre somni es descongelava: L’or dolç, la fruita,
la indústria agroalimentària, el desig de fer de Lleida la
Califòrnia catalana i d’alimentar Europa, despertava des de
els dies que la Mancomunitat va construir l’Imperialisme
Dolç. En ple franquisme Lleida és la primera mossada de
llibertat europea, el referent, el símbol d’una economia,
d’una societat. Catalunya, Extremadura, dos models, es
van trobar en un punt del camí. Perquè des de principis de
segle, i fins a la transició, aquesta és la història d’un dels
interrogants crònics clavats a la pell de brau: la terra i els
seus fruits.