LA CASA DE LA SELVA

Un passeig per Collserola, un camí cap a l’interior, cap a la memòria viva d’un passat recent de lluites intenses. Un home s’enfronta als seus records, al camí que va triar, a la voràgine d’una època que s’ha engolit als seus protagonistes, a un exili que el va portar a aquella casa de la selva. Un retorn a una vida viscuda.

La Casa de la Selva és una narració a dos temps entre un present de memòria i un exercici de flashback literari que ens manté amb tensió durant tota la lectura. Un camí cap a un interior narratiu i de reflexió al voltant de la vida i les conseqüències de la coherència, els anhels perduts conduïts per una escriptura fluida aspre en paraules. El protagonista esdevé un heroi èpic, prototip d'una època, un personatge col•lectiu. La condensació d'històries en aquesta narració construeix un dels pocs exemples narratius del subjecte polític antagònic dels anys 70 i del que en queda en l'actualitat.

La Casa de la Selva reprèn el camí que va començar a recórrer l’autor en la seva anterior novel•la, La Torre de la Serra (Tigre de Paper, 2015), on una història de resistències i d’exili ens apropa al costat humà de la subversió armada.