La presència pura és un breu diari/assaig en què l'escriptor Christian Bobin reflexiona sobre la malalatia de l'Alzheimer del seu pare. I s'acara al repte de parlar de la figura del malalt i la seva relació amb el seu món sense caure en el parany de confegir un text planyívol, tou.
Al contrari, el llibre, escrit en fragments de to poètic, manté la concentració i la intensitat del relat dels esdeveniments explicats, combinats amb dosis mesurades de duresa i de tendresa la vida al sanatori on el para era intern.