MEMORIES DE LA CASA MORTA

Condemnat a mort per haver conspirat presumptament contra Nicolau I, a Dostoievski li commutaren la pena per uns quants anys de treballs forçats en un presidi de Sibèria. Aquesta novel·la és, doncs, el reflex d’una experiència viscuda en primera persona. La Casa Morta, el model funest dels sinistres penals de la Rússia tsarista, converteix els presoners en ombres, però també permet penetrar el fons de l’ànima humana en les situacions més extremes i constatar la recurrència en aquell país de la humiliació davant els tirans —sigui quin sigui el règim polític que hi governa—, com tan bé van demostrar, emmirallant-se en aquesta obra, autors tan prestigiosos com Soljenitsin o Grossman.



«Aquest és el llibre que Soljenitsin, Grossman, Shalàmov, Dovlàtov i la resta de literatura concentracionària tenien al cap mente miraven de convertir en paraules les experiències traumàtiques. Amb Dostoievski és com si haguéssim trobat el dispositiu que ho va posar tot en marxa.» Marina Espasa, Ara

«Sens dubte, és l’obra més humana i commovedora de Dostoievski.» Joaquim Armengol, Presència