La seva escriptura diu sentir-se en mig d'una tempesta: antena de llamps fa de transcriptora de sonors estats i estimats malsons. El poemari s'estructura en tres parts que es correspondrien amb «les tres ferides» del poema de Miguel Hernández. Una primera part inspirada en quadres, somnis; Leonora Carrington, Pieter Breugel; una segona que recull experiències autobiogràfiques sota el títol d'un disc de Bob Dylan; i una tercera part, sota el títol d'una tercera part de llibre d'Anne Carson.
La veu poètica d'Anna Enrich és d'una singularitat que no accepta etiquetes ni encasellaments, experimental i amb una construcció de llenguatge que situa el lector sota una sensació de terrabastall, com si els poemes recollissin la força destructora dels llamps d'una tempesta però també aquesta llum que enlluerna i ordena, en una sensació de caos sonor, el malson i les emocions de la condició de viure.