PLUJA NEGRA

"Em pensava que el sol ja s havia començat a pondre, però, quan vaigarribar a casa, per fi me n vaig adonar: la falta de llum era provocada perla fumerada negra que cobria el cel. [,] L oncle em va fer notar que jo estava tota esquitxada d una cosa que semblava fang. Tambése m havia embrutat la brusa blanca de mániga curta i el teixit estava fetmalbé als punts tacats. [...] Érem en ple estiu, però feia tan fred que mig tremolava. La pluja no havia durat gaire. Devia trobar-me en estat de xoc, perqué em semblava que havia començat a ploure quan encara érem al camió. Segurament se m havien esmussat els sentits. La pluja negra havia arribat i se n havia anat de sobte, com si no volgués que me n adonés, com si volgués fer trampa."