POEMES EN TRES TEMPS

El llibre Poemes en tres temps és el darrer poemari on es recullen les poesies d’en Gabriel Salvans, i el componen un total de 88 poesies que han estat escrites en el lapse temporal dels anys 2021-2025; es tracta, doncs, d’un recull de poemes pertanyents a diferents moments i publicacions: un poema del llibre La cambra, dos de Tres tasses, vuit d’A cau d’orella, tretze d’A peu dret i seixanta-quatre de Poemes en tres temps, essent aquest darrer, sencer, el que dona nom al present volum.

El títol del poemari va néixer gràcies a la lectura que va fer d’un bell llibre publicat l’any 1930, Poemes en el temps, de la campdevanolenca Concepció Casanova, poetessa que, malauradament, està envoltada per les boires d’un oblit injust.

Com el lector ja haurà pogut apreciar, el títol del recull poètic d’en Gabriel Salvans està manllevat del títol del poemari de la Concepció Casanova; val a dir que els versos de Poemes en tres temps volen ser un homenatge en record i memòria dels versos casanovins. Millor, però, que ens ho digui ell mateix: «[…] dono gràcies a aquesta poetessa desconeguda que ha posat llum a les ombres de la inspiració».

També cal apuntar que, llevat de les poesies de La cambra, Tres tasses, A cau d’orella i A peu dret, les estrofes de la totalitat dels poemes que componen l’aplec de poesies de Poemes en tres temps segueixen una disposició ternària de diferents estructures amb una temàtica variada ?comiats, benvingudes, evocacions de llocs, instants, persones…? que, a parer meu, deixen entreveure el fotògraf professional que havia estat en Gabriel: talment una placa fotogràfica, els seus versos plasmen i fixen aquells moments viscuts que s’han fet mereixedors del record escrit, record escrit passat per l’alambí de la gènesi poètica i el llenguatge acurat, ja que, altrament, no passarien de ser un mer dietari. Altra volta, pacient lector, dono la veu al poeta, escolta-la: «[…] i el temps el vull per compartir-lo // amb tu, si tu m’hi vols, i riure’ns // dels errors i les maltempsades // que el temps és prou escàs per perdre’l».

I encara amb el «cap dins» dels clàssics que ell, com a fars i guies, es fa seus; vegeu aquest fragment del poema “Mai, mai”: «Mai, mai giro el cap per mirar enrere // tot i que m’aturo a mirar per on // he vingut, i on soc, i d’on vinc, i on vull // anar, i saber per on he passat, que // no som on som sense haver fet camí». Un altre poema memorable és el que du per títol “El drac” en què, a parer meu, ens dona una veritable lliçó de vida; vegeu-ne el fragment següent: «La vida és lluita contra un mateix. // Si penses que la vida és gratis // perdràs arrels a cada sotragada, // ningú et trobarà a faltar més que tu.»

En la resta de poemes del poemari sap combinar l’alquímia màgica de les paraules, dels mots ?tendresa, malenconia, il·lusió, petits detalls, coses i moments, etc.? que la vida ens regala a canvi de només un petó o d’una mirada escaient que ens les faci valorar i estimar… Dit d’una altra manera, el carpe diem, de nou, dels clàssics.

Aquest és el gran mèrit d’aquest llibre, d’aquest recull de poemes que el formen…, un llibre que, en suma, ens obre la porta a unes emocions ?les seves? de les quals ens en fa partícips a través de la lectura íntima i reposada que requereix la poesia. Tasca difícil? Sens dubte, però val molt la pena afrontar-la.