POLÍTICA & PROSA Nº 33-34 JULIOL-AGOST 2021

Llegir, llegir Pla, rellegir-lo, endinsar-se en la immensitat ciclòpia de la seva obra. Aquesta és la proposta d’estiu de política&prosa, a partir d’unes notes disperses que segueixen vagament el fil conductor de la relació de Josep Pla amb la política. Una proposta necessàriament modesta que no pot pretendre oferir una panoràmica exhaustiva d’aquesta relació al llarg de les diverses etapes de la vida de l’escriptor.

A aquestes alçades no es tracta de descobrir la seva visió del món i del país, els seus posicionaments polítics canviants i les seves contradiccions. L’extensa literatura sobre Pla s’ha encarregat d’establir-ne les coordenades ideològiques i polítiques. Possiblement ha estat Valentí Puig a L’home de l’abric qui millor hagi copsat el perfil intel·lectual de Josep Pla: «un liberal que creia en l’exigència d’ordre i un conservador que creia en la llibertat». Una concepció fruit «de sedimentacions molt accelerades per l’espectacle brutal de la història», de determinades influències personals, de lectures àvides, de l’experiència acumulada com a corresponsal i viatger a l’Europa d’entreguerres i, sobretot, per «l’impacte concloent que és la trobada amb la personalitat d’un home d’acció constructiva com és Francesc Cambó».

Aquestes notes disperses que presentem es poden llegir com unes notes a peu de pàgina al pensament de Pla en algun dels moments de la seva peripècia vital. Així, hi trobareu, en una entrada del dietari del confinament de Lluís Bassets, un apunt sobre com el descobriment de Florència per part del Pla jove està vinculat al descobriment de Maquiavel i, en conseqüència, del realisme polític que ja no l’abandonarà en la seva dilatada i variada observació de les vicissituds del seu segle, tan carregat d’història, de massa història!