PRESSENTIDA LLUM

Diu una famosa proposició de Lacan que «l'inconscient està estructurat com un llenguatge». També hi hagué un psicoanalista que anà més lluny, M. Menassa, en afirmar que aquest llenguatge «és eminentment poètic». El llenguatge poètic tindria llavors la seva pròpia estructura, la seva pròpia manera de combinar els elements per articular una singular producció de sentit.

Producció de sentit que només podria ser llegida des de després. Essent així que un poema d'amor —els d'aquest recull per exemple— podria contenir en si mateix, i sense principi de contradicció, el germen del desamor. I la voluntat d'eternitat portar inclosa la caiguda del desig, així com l'instant d'epifania venir tocat per la fatalitat. Un poema d'amor immortal, que ja contindria la màscara de la seva contingència; aquella imatge que, a manera d'artifici, mostraria la seva faç sencera al mirall, com un trencaclosques que en dissimula les costures.