RADICALS LLIURES

“Vicenç Altaió demostra el modus operandi del poeta metacientífic, és a dir, eminentment líric i renaixentista incessant. La via de la ciència en l’art és alhora la via de la poesia en el coneixement. Són les dues línies de discurs que operen en el doble tall líric de RADICALS LLIURES: el discurs lingüístic (que és matèric) i el discurs visual (que és empíric).
El coneixement humà és el compendi de les nou arts radicals i lliures concebudes per Altaió: la música és geometria / la poesia és revelació / l’escultura és matèria feta per l’ésser humà / la religió és recerca i experimentació / la pintura és imatge de l’univers / el teatre és la societat humana / l’arquitectura és la cristal·lització del coneixement suprem dels humans.

Aquesta capacitat de generar una intel·ligència compartida és, en Altaió, una original i magnífica concepció de l’arquitectura (del llibre i del poema) com a obra i com a lloc per a ser-hi. També del món metafísic del jo. Un Museu de vida i de ciència on respira el pensament fet matèria humana i còsmica. Entrem-hi i fem gran el cosmos: l’univers es representa en els ulls”.

Ricard Mirabete, al pròleg del llibre " Radicals lliures " de Vicenç Altaió (3i4, 2017).