SEIXANTA-SIS SINOFOSOS

«Vaig néixer a Begur. L'església parroquial és dedicada a Sant Pere i a Santa Reparada. A la façana lateral —una paret imponent— hi ha adossat un banc de pedra llarguerut i gastat. En diem, quin misteri, «es pedrís llarg», i és cosí germà dels bancs del sinofós. Potser hauria de dir a cada plaça, però diré que a cada poble i a cada barri hi ha més d'un banc del sinofós. Hi acostumen, hi acostumaven a seure els vells a queixar-se de les malures i a rondinar. De tant en tant s'hi pot asseure, s'hi podia asseure algun jove, de la mateixa manera que hi ha joves, pocs, que juguen a la petanca amb els vells —el tòpic els titlla de joves amb l'esperit prematurament envellit. El nom de sinofós ve de la frase-crossa que serveix per inaugurar la tertúlia. —Si no fos pel reuma, tot això de (espai disponible) jo ho arreglava amb quatre (espai disponible). Si de joves tenim els braços i la fantasia per modificar el món, de grans ens queden els discursos per apedaçar-lo, o per imaginar-lo d’una altra manera…»