EN ELS MARS DEL SUD

Feia prop de deu anys que la meva salut havia començat a declinar i, poc abans d’emprendre el viatge, em semblava que havia arribat a l’últim acte de la meva vida i que no em quedava res més que esperar la infermera i la funerària. Em van suggerir que anés als mars del Sud, i no em va semblar malament la idea de viatjar com un fantasma, arrossegat com un paquet, per escenaris que m’havien atret quan gaudia de salut i de joventut. Vaig llogar doncs la goleta del doctor Merrit, el Casco, de setanta quatre tones, i vaig salpar de San Francisco a la darreria de juny del 1888 rumb a les illes orientals i, a la primeria de l’any següent, ja era a Honolulu. Un cop allà, mancat de coratge per tornar a l’antiga vida de reclusió i a la meva cambra de malalt, vaig decidir continuar el viatge en una goleta mercant, l’Equator, d’una mica més de setanta tones; vaig passar quatre mesos entre els atols (illes constituïdes per esculls coral·lins) del grup Gilbert i vaig arribar a Samoa cap a la darreria del 1889. Passat aquest temps, la gratitud i el costum van començar a lligar-me a aquelles illes: havia recuperat les forces perdudes, havia fet amics, havia descobert nous interessos, el temps dels viatges havia passat com si visqués en un conte de fades, i vaig decidir quedar-m’hi. Vaig començar a escriure aquestes pàgines al mar, en el tercer creuer, a bord del vapor mercant Janet Nicoll. Si se’m concedeixen més dies de vida, els he de passar allà on he trobat la vida més plaent i els homes més interessants. Les destrals dels meus servents negres ja estan obrint els fonaments de la meva futura residència, i he d’aprendre a adreçar-me als lectors des de les mars més llunyanes.