Aquest segon volum de les memòries comença i acaba a Barcelona però en dos moments diferents: el 1936 i el 1949. Entremig, l'exili. Sense perdre coratge, però afeblida i sola, l'escriptora no deixa de voltar: Ginebra, Perreux, Étobon, Prada. I parla de la Guerra Civil, de fam i malaltia a Suïssa, dels amics bohemis, de l'apropament a casa... S'atura quan torna a Cataluny: el franquisme és eixorc. Però ella encara és vital i inquieta quan, al cap d'uns anys, es proposa escriure les seves vivències, i ho fa amb distància i ironia, sense abandonar el tarannà directe i mordaç. Aquest llibre de memòries és indestriable del primer volum. Tots dos formen una sola obra, amena, joiosa i a vegades amarga, i son la clau que tant obre com tanca un llegat literari.
