Aquest primer volum de les memòries de l'escriptora reconstrueix els principals moments vitals d'aquesta peculiar escriptora, des de la infantesa a Girona fins a l'estada al Marroc, el 1935.
Dona coratjosa, anticonvencional i cosmopolita, viu uns anys de contrastos i es mou en ambients ben dispars: fa de violoncel·lista en cafès nocturns de Barcelons, resideix a Ginebre com estudiant de música, conviu amb la població nadiua de la Polinèsia, fraqüenta els cercles culturals i polítics republicats... Així, anirem coneixent l'Aurora reportera, la feminista i, finalment, la literata dèxit. Es poc donada a la confessió íntima, però no per això aquestes pàgines deixen de ser brillants; estan policromades amb fets i anècdotes que Bertrana explica amb un to irònic i punxant. rere el que ella anomenava trifulgues no hi ha més que la voluntat de narrar l'eclosió d'una escriptora.
